Altres cançons relacionades
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Bon Jesús, per la humildat
que tenguéreu en la creu,
vos deman que em perdoneu
de tota culpa i pecat.
Tradicionari de Mallorca
