Si no estava encadarnada,
prendríeu pler de sentir
sa meva veu resplendir
darrera aquesta murada.
Estimat, jo som pobreta;
si voleu venir, veniu;
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo de dins un riu.
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.