Cada pic que ve En Menut,
sempre em vol deixar sa peça.
Si magre és, un altre engreixa;
no hi ha cap dobler perdut.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Avarícia, egoisme. Generositat
Poble
Artà
Núm de glosa
515
Volum
III
Altres cançons relacionades
Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.
Un dia devora es foc
uns faldons m’apedeçava,
un pam i mig ne mancava
i jo ho vaig embeure un poc.
Com me veuen trist anar,
demanen de qui duc dol,
amor, i com som tot sol,
a mos uis ho faç pagar.
Tradicionari de Mallorca
