De rallar amb vós vaig enrere,
ramellet, i no sé com.
Deis bona nit a tothom
i a mi em passau sa darrera.

Madò Catalina,
¿què feis com campau?
Si no la’m donau,
la vos robaré,
i la me’n duré
allà an el palau
i la vestiré
de vermei i blau.
O la me’n duré
a la Galilea,
i la vestiré
de pell de monea.

Sa mare no vol que ball
perque no la hi cansin massa:
la treuen enmig de plaça
com una ruca venal.