Es meu sogre diu que té
dos cortons de cols sembrades:
totes han d’esser pesades
per ses mans d’es ximbomber.

La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.

Si s’amor se demostràs,
com sa llenya a sa garriga!
Jo hi posaria ma vida,
i no quedaria al baix.