Si no t’agrada, no en menges;
jo per ara ho vui així;
s’estimat meu té un jardí
d’herba-sana i tarongí
i vinagrella i orengues.
N’Arnau Arnauet plorava
damunt Consolació,
com veia sa seva amor
dins es baül allargada.
Com ve es temps de figues flors,
ella se’n va a ses figueres:
de’s mantell en fa banderes
i ara ja no en té tros.