No em torns dir mai més cunyada,
que es teu germà ja no ve;
que m’ho dius, ho pendré
que m’ho dius per fisconada.

Quan jo veig aqueixes flors
que ses fadrines se compren,
casi casi me corrompen
totes ses venes d’es cos.

Tots es meus pensaments són
en es quarter de Ciutat;
hi tenc un germà soldat
i ara hi ha mon estimat,
i per mi finirà el món.