Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.

En acabar de segar,
de sa fauç faré dos trossos,
perque tenc tots los meus ossos
qui no es poren doblegar.

-Estimat, escolta això;
contesta a on te pregunt:
¿quin abre és qui fa el fruit
abans de treure sa flor?
-Tu me fas estar amb trebai
i no puc explicar-t’hó.
Jo som estat a Maó
i per la ciutat major,
i no he vist tal abre mai.
-No sé si heu sentit a dir
que en haver-hi foc, hi ha fum.
No fosses anat tan lluny!
Fosses passat per Llubí.
La taparera