Mestressa de teixidor
no pot berenar quan vol,
perque ell penja en es reol
una esquella o picarol
i ho fa coneixedor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Teixidors
Artà
653
II
Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
Com jo duc sa roba nova,
me pos davant es mirai.
I l’amo d’es Rafal Pai
l’han passat a sa Canova.
Tu ets la guilant guilant,
tu ets la guilant garrida;
tu ets la rosa florida,
coïda del roser blanc.