Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Constància. Fidelitat
Artà
Declaració, Fets meravellosos o màgics, Mar i ribera, Marins, Medi rural, Passió i enamorament, Relacions de parella, Sol, Transformació i canvi
7a7b7b7a7a7b
Mixta
6
2250
I
135
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.