Un temps tenia s’amor
amb una al•lota morena,
i ara me mata de pena
una que tot és blancor.
Es doblers, amb mi s’escaien;
jo no sé com és això:
si en tenc un tot sol, té por,
i si en tenc dos, se baraien.
Ordi baixet i menut,
casi s’aplegar no ho paga:
havies d’haver crescut
per baix, com sa pastanaga.