Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?
Tothom cridava “Juana!”
Molt ella se pensa esser.
Jo la judic, i dic ver,
com ses altres, o més blana.
Estimat, perseverau,
que vendrà bé qualque dia;
qualsevol cosa faria
fora sa que em demanau.