S’estimat qui taia murta,
bé deu sentir bona olor;
també deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.
Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.
Vós me perllongau, amor,
un dia i un altre dia.
¿O esperau de cada dia
un altre partit millor?