Que he tenguda d’alegria
com t’he descobert, Miquel!
Son Garona de sa mel
era gran, i no hi cabia.

No em véngues amb perendengues
enguany que és any de casar!
Jo en sé una que donà,
per una conversa obrar,
ses sabates d’es diumenges.

Na Gelada de sa tia
dilluns va fer testament
i deixà an En Climent
s’aubardà vei que tenia.