La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el dilluns.
El dilluns comprau llums.
Llums!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el dimarts.
El dimarts comprau calç.
El dilluns comprau llums!
Llums, calç!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el dimecres.
El dimecrescomprau nesples.
El dimecres comprau calç.
El dilluns comprau llums!
Llums, calç, nesples!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el dijous.
El dijous, comprau ous.
El dimecres, comprau nesples;
el dimarts, comprau calç;
el dilluns, comprau llums!
Llums, calç, nesples, ous!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el divendres.
El divendres, faves tendres.
El dijous, comprau ous;
el dimecres, comprau nesples;
el dimarts, comprau calç;
el dilluns, comprau llums!
Llums, calç, nesples, ous, faves tendres!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el dissabte.
El dissabte cuina i pasta.
El divendres, faves tendres;
el dijous, comprau ous;
el dimecres, comprau nesples;
el dimarts, comprau calç;
el dilluns, comprau llums.
Llums, calç, nesples, ous, faves tendres, cuina i pasta!
La bona noia del capellà
se va embarcar, se va embarcar!
Se va embarcar el diumenge.
El diumenge, tot s’ho menja.
El dissabte, cuina i pasta;
el divendres, faves tendres;
el dijous, comprau ous;
el dimecres, comprau nesples;
el dimarts, comprau calç;
el dilluns, comprau llums!
Llums, calç, nesples, ous, faves tendres, cuina i pasta, tot s’ho menja!
La bona noia del capellà,
se va embarcar, se va embarcar!
A Petra los granats ais,
i a Montuïri cabeces,
i a Ciutat són les mestresses
de los senyors menestrals.
Diumenge a vespre, garrida,
la despedida us vaig dar.
El dilluns, ja vaig estar
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, no vaig menjar,
ni talent que no tenia.
El dimecres, de plorar,
la siqui real venia.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia:
tots quants d’ossos damunt tenia
los me porien comptar.
El divendres, me’n prenia
com el qui està a la cadira
i l’han d’ascabussejar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar tot lo dia
a Jesús, Fill de Maria,
que me vengués a ajudar.
Si poria comanar,
jo voldria, vida mia,
tenguésseu tanta alegria
com tristor me vàreu dar.