–Jo et duc comandacions
de can Vetla de Marina.
–Com que són de N’Antonina,
és hora que les me dons.
Guiem, mos n’haurem d’anar;
ja no vendrà En Jaume, anit;
tal vegada haurà sortit
una estona a festejar.
Magdalena, tu em degolles;
ta mare ja ho feia així;
no sé si has sentit a dir
que es tests semblen a ses olles.