Anit que és dijous, no ve;
ja no vendrà entre setmana;
i si dissabte m’engana,
en tornar, l’engegaré.

A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.

Sa meva dona voldria
que begués i no menjàs,
ni tampoc que no fumàs.
Veiam qui és encapaç
de poder fer aqueixa vida!
Per veure si avençaria
nou pams de terra per baix.