Jo voldria que bufàs
fins que sa terra fos plana,
Sant Pere i Sant Galiana
tots dos es caps los tomàs
i dins el cel no hi quedàs
fonament ni paret plana
i es sant que està de setmana
sa bufeta s’esclatàs.
A Llubí ja deuen dir :
“Per anit, ¿que no vendran?”
I noltros els enganam
i som a mitjan camí.
Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.