M’és seguit d’un temps ençà una passada de negres: en sentir es nom d’hortolà, ja em fuig sa talent d’es pebres.
Hortolans
Santa Margalida
¿Per què no hi vares venir an es ball, anit passada? Una dobla coronada tenia per tirar-t’hi.
Jo casi casi no gos dir mal de s’enamorada: si té una espatla espanyada, així hi tengués tot es cos!
Vós sou la primera arrel de qui em vaig enamorar, i ara que no puc mudar enc que caiguen trons del cel.
