Sa meva dona voldria
que begués i no menjàs,
ni tampoc que no fumàs.
Veiam qui és encapaç
de poder fer aqueixa vida!
Per veure si avençaria
nou pams de terra per baix.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Begudes en general
Llubí
91
III
Es qui va encanyissar
es canyís de sa presó,
Déu li do tant de dolor
com Sant Marçal pot curar.
Jo no pensava en Ciutat
quan no hi tenia ningú,
i ara que t’hi tenc a tu
no m’ho puc treuere d’es cap.
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!