Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida que se’n va;
de damunt es Coll d’Artà
te dóna la despedida.
La sirena de la mar
en tenir fortuna, canta,
perque diu que la bonança
no estarà molt a tornar.
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.