Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.

Si a fora vos n’anau,
mon bé estimat, adiós;
i, si feis altres amors,
maldament siguen millors,
pensau en ses que deixau.

Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè.
A los meus uis véns a esser
com la murtera florida.