Aqueixa no va de glans
perque en té i los mos dóna.
Jo no m’agrad de persona
que, en conversar, hi pos ses mans.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
430
Volum
II
Altres cançons relacionades
Digau, hermosa sirena,
ane qual voleu més bé
d’aquests joves d’es carrer;
de dos, treis-ne un de pena.
A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.
M’envia a dir si som morta
si li planc es paper.
Manlleva, i jo pagaré,
si Déu me torna a Mallorca.
Tradicionari de Mallorca
