Jo, en venir que he mort es porc,
puc passar per onsevuia.
¿Me voleu deixar sa guya
per cosir un camaiot?

Na Juana-Aina en parlar
sempre pega a sa rabassa;
ho ha dit i no hi ha massa:
Ja serà ben horabaixa
com es sol ’vui se pondrà!

Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar,
i el qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus.