Na Maria fa floreres
i sa mare calcetins,
i son pare p’es camins
qui pastura ses someres.
Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.
Molts n’hi ha que sogre en diuen
i jo dir gendre no gos,
perque repar si se riuen
d’es pedaços d’es meu cos.