¿Saps quines són ses Francines?
Com les criden fan es sord
i paren lloves a un tord
tot es temps que són fadrines.

Vaig sentir “Jesús, Déu meu!”,
i no poria pensar què era:
va esser es cap de sa somera
que se topava amb so meu.

Germanets meus, no ploreu,
que donau pena a mon pare,
i per llevar-la a mu mare
feis es medis que pogueu.