An el cel voldria anar
a fer una passejada,
i, com hi seria entrada,
ja no voldria tornar.
Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat;
veig el cel que està estelat,
però jo suu com un bou.
Al•lotes, molts ne teniu,
d’enamorats de vetlada!
I quan ve la gran diada
d’una festa assenyalada,
a sa plaça no lluïu.