La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Ses coses vénen com vénen.
Ten paciència, si vols.
Hi ha molts de caragols
qui sa boca molla tenen.
Des que mu mare em va dir
“Ses al•lotes són traidores”,
no vui pobres ni senyores:
sempre vui estar fadrí.