Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Flor de lucubreta,
flor de lucubrí,
flors i violes,
i romaní.
Corren vint anys que som nat,
i no us ‘via presumida;
jo em pens si vos heu nodrida
a un roser, d’amagat!
Si jo l’hagués reparat,
prompte us haguera coïda,
maldament tota la vida
n’hagués d’anar escalabrat.