Ai, Juan! i ai, Juan!
que va per dues vegades:
¿per què me prens ses taiades,
jo que tenc tanta de fam?
Ses teves no t’has ’cabades;
pentura se tudaran.

Mestre Miquel, vós teniu
aqueix nas com un trinxet,
i l’allargau en s’estiu
i l’arrufau com fa fred.

L’amo de Son Rossinyol
i llavò es de Son Alegre
diuen que es cantar no sega,
però fa anar es tai alegre
i estrenyen es redol.