Maleït sigui s’Hort Nou, s’hortolà i s’hortolana: com hi vaig, sempre em demana, de cada meló, un sou.
Hortalans
Felanitx
Vidre volador bastava per s’al•lota fer lluir, però En Toni Marratxí confits i tot li tirava.
Ja val més estar a sa plaça que veïnat d’En Realí: allà tendràs xuia grassa, s’aigordent prop, i es vi.
Estimat, recordau-vós de mi alguna vegada, que me n’he d’anar a l’Havana que duré, serà per vós.
