Maldament mai duga randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella siga gallarda,
de la resta me n’afluix.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Bellesa, Complements, Festeig, Floretes, Indumentària i estètica, Passió i enamorament, Peces de roba, Pentinats
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3070
Volum
I
Núm de pàgina
181
Interpretació
L’interlocutor expressa que tant li és el que dugui posat la seva estimada; que si ja és ben garrida no li manca res més.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Fullana
Tradicionari de Mallorca
