Es dilluns, va anar a jornal;
es dimarts, hi va tornar;
es dimecres ja va estar
arrendida en es capçal
i es dijous va esser més mal
qui d’es llit no s’aixecà.
Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.
Madona, vós sou sa mare
de sa que em fa penar tant;
vós feis-li anar recordant
desiara desiara.