Garrida, l’hora i el punt
que vos vaig haver mirada,
ja vaig dir: Agraciada,
tot quant duis vos riu damunt.
Si jo sabia sonar
sa guiterra així com vós,
posaria mes amors
damunt es call de sa mà.
Fadrina qui guapa va
de mans d’altri ben posada,
ja ho serà desgraciada,
segons qui caurà!
Si cau en sa meva mà,
tendrà ventura de ca:
bastonades i poc pa
i sa feina carregada.