Madò Molla assoleiava
es fonoi dins un platet;
hi anava un busqueret
i tot l’hi espipellava.

Vós teniu aquests dos uis!
Par que deixin anar espires!
Estimada, com no em mires,
a mon cor dónes perjui.

Un homo qui té fumera,
això és lo que ha mester més:
tabac, mistos i papers,
pa a sa casa i doblers
i tirar es mal any enrera.