Diuen que ets enamorats
segant plegats s’avorreixen,
i, es qui s’encobeeixen,
dins un mes se són casats.
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
Claredat dóna un estel,
i sa lluna també en dóna.
El Rei, qui porta corona,
s’alegra d’una persona
pobra que vagi a veurè’l.