M’agrada sa llet espessa; es serigot no em cau bé. L’any qui ve no segaré, perque ja seré mestressa.
Segada
Algaida
Catalina, bona nit; En Miquel és qui la’t dóna; se’n va la seva persona, però roman l’esperit.
Sa madona de Lanzell està darera sa porta qui plora sa ruca morta abrigada amb un mantell.
Desgraciada de mare que té un fii seu soldat de la vista afortunat, així com jo me trob ara!
