A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
Tites, tites, tites, tites,
tites, tites, tites, tiu!
¿Què teniu? ¿que no veniu?
¿O teniu males sospites?
¿Teniu por que us mengi frites
en s’hivern, o bé en s’estiu?
Adiós! ¿Així passau?
I jo tan enamorada!
Quina vida tan sobrada,
estimat meu, que me dau!