Un dia em vaig devertir
en mirar el cel.
Se vestí color de gel
i sortiren ses estrelles
i també ses meravelles
amb un gran nas.
No em pensava que tenguessen
tan bona pinyota.
Com aquella muntanyota
de Calicant.
Vaig posar un peu enrere
i un envant,
i el me vaig mirar bé,
i va esser un seguer
qui deu homos hi guardaven beies.
Se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por de qualque bereiol
que no else picàs.
Arrufaren es nas
per ses voreres.
N’aplegaren set calderes
de brescam net, fora brut.
No hem de parlar d’es cerut
ni tampoc de s’aigo amb mel.
Va sortir Mestre Rafel
amb sos reganyols de fust.

¿Voleu que no en parlem pus,
es nostros parents quins eren?
Es teixidors rebateren
es claus an el Bon Jesús.

Jo som En Julià Set-panxes
i vénc de molt bona casa.
Al•lota, no som cap ase:
bé estaràs, si tu m’enganxes.