Per sa muntanya hi ha neu
i per Campos calabruix;
des d’aquí veig un cambuix
que alegra el coret meu.
Fadrines volen anar
an el Rei a fer procés
que es fadrins van p’es cellers,
van de riure i no més
i no volen festejar.
Un temps cabrers i pastors
em donaven alegria,
i ara, de cada dia,
me’n donen es llauradors.