Estimat, no vui que vós
per mi passeu mala vida;
jo n’estic entressentida
renyina estan donant-vós
fins que m’hàgeu avorrida.
Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!
Ses pedres, que són tan dures,
vós les feis enamorar.
Què han de fer ses criatures
que amb vós poren conversar!