Ma sogra, ¿que estau malalta,
o duis malíci’ de lluny?
En llevar sa gorra a un,
ja la posau a un altre.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Felanitx
2447
III
Per la garriga neix,
per la garriga canta;
no hi ha cap berganta
que no l’admetés.
La guitarra.
Cara de rosa volguda,
tu no vols conversar amb mi,
i ja em comencen a dir
“En Llorenç de Na Menuda”.
Quins darrers dies, Senyor,
si es soldats se n’han d’anar!
Ja poden considerar,
ses que hi tenen un germà,
si hi tenien s’amor!