Cada dia allà on som
pens en la mort repentina.
Que és de plànyer una fadrina
qui se mor a la flor del món!

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.

Val més aplegar burbaies
davall es banc d’un fuster,
que esser dona d’un roter,
perque, en s’estiu, sempre té
sa casa plena de paies.