Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1471
Volum
III
Altres cançons relacionades
Voldria esser parent teu
com ho és ton pare amb ta mare,
i no voldria per ara
altre galardó de Déu.
En Remirat se pentina
es cabeis de dos en dos
per aquell clavell hermós
que hi ha a ca Na Caramina.
Som pobre perque som pobre
i de pobre vaig vestit;
me treu tant aquesta roba
com es domàs an es ric.
Tradicionari de Mallorca
