Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
100
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ja no hi ha temps que no torn,
i aquest no tornarà.
Si cantó he de voltar
per jo venir-te a cercar,
sa poca barba que et dà
quan Déu te principià
ja t’haurà tornada blanca.
No et ´namors d’aucell que canta
a’s capdamunt de sa branca,
perque, si s’alè li manca,
ja no el tornarà cobrar.
Sa meva amor no l’he dada
ni n’he fet ningú hereu:
per vós la tenc reguardada
per quan la’m demanareu.
Un meló de mare morta
ja no té es gust natural.
Al•lota, tu dus més mal
que aquella boira mortal
que puja de s’Arenal
i s’escola per dins l’Horta.
Tradicionari de Mallorca
