Un meló de mare morta
ja no té es gust natural.
Al•lota, tu dus més mal
que aquella boira mortal
que puja de s’Arenal
i s’escola per dins l’Horta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
337
Volum
III
Altres cançons relacionades
Li vaig tapar es passador
per veure si el ‘turaria,
i es coní me va dir un dia
que un altre forat tenia
que li anava millor.
Si sents a dir que som mort
de tir o de fusellada,
ja em resaràs, estimada,
tres salves, d’ajonoiada;
que jo t’hauré comanada
dos mil i una vegada
a la Verge Immaculada
que te véngui a dar conhort.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tradicionari de Mallorca
