‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.

Mu mare se deu pensar
que no em fan mal es ronyons;
són com es ara dos bonys
just a punt de foradar.

A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.