Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Que hi deu quedar, de burlat,
jove que pega esquenada!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esquenades
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Anatomia, Festeig, Floretes, Gelosia, Joventut, Lluna, Rivalitat, Sàtira i escarni, Sol, Solteria
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3712
Volum
I
Núm de pàgina
217
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Sa meva cara se fon,
i he perduda s’alegria
des que tenc sa vida mia
de missatge a Son Ramon.
Tradicionari de Mallorca
