Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.

La galania que dus
no és tanta com la gent pensa.
Encara romandràs sense!
¿A ca vei vols dir “cus-cus”?

El ravenet li digué:
-Margalida, pren murtons.-
I ella, fent margaions,
es plat i tot se’n dugué.