-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.
Enamorats. Festejament. Partits
Artà
Amor, Festeig, Humor i comicitat, Passió i enamorament, Relacions de parella, Relacions socials, Sàtira i escarni
7a7b7a7b
Mixta
4
Els versos d’aquesta glosa es mostren com una conversa entre dues persones. Els dos primers fan burla a l’enamorada i li demanen qui és que festeja.
Pel que ella contesta després que un jove de Pollença i que almanco ella ha trobat l’amor.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
No m'alegra res del món,
ni balls ni devertiments,
perquè los meus pensaments
a dins Ses Pastores són.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.